AUTOESTIMA

[TEST: Clica al següent enllaç i calcula la teva autoestima!]

L’autoestima és el resultat de l’autoavaluació (positiva, negativa, canviant), de l’avaluació que els altres fan de nosaltres i de les nostres creences identificades amb determinats valors com el treball, la condició social, el poder econòmic, els estudis,...

 JOC 1: Es fa una rotllana i un a un, quan us vingui de gust, heu de dir alguna cosa que pensin bona d’ells mateixos I una cosa bona sobre algun dels companys.

 JOC 2: ens posem repartits per l’aula i cadascú ha de tenir diversos fulls els quals es partiran en tants trossos com companys hi hagi. S’ha de reflexionar sobre les altres persones que tenim al voltant i dibuixar  al costat del nom de cada company un símbol o cosa que creguis que els representa. Quan tothom acabi li donarà a la persona que organitza l’activitat qui donarà a cada persona els dibuixos que li corresponen i que han realitzat els seus companys. Caldrà esbrinar i pensar perquè creiem que han dibuixat això i que pot significar. D’aquesta manera es farà una reflexió de les altres persones, treballarem la empatia, autoestima i autovaloració.

JOC 3: Es fa una rotllana. Un per un hauràs de pensar 5 coses que t’agradi molt fer i 5 que no les facis tan com els agradaria o quasi gens. Hauran de ser coses molt importants per tu, quan ho tinguis clar ho explicarem als companys, dient “m’agrada molt muntar a cavall i tot i que ara no puc, quan pugui hi aniré sempre, perquè les coses que m’agraden les haig de fer”. Els altres companys poden fer preguntes.

 JOC 4:  QUI SOC? Has de realitzar un collage representant-te a tu mateix. Cal realitzar un collage al paper, fent servir retalls de revistes o tela i representant parts del cos, complements, roba,  cara... depenent de com et sentin o com et vegis. Després ho compartirem i explicarem als companys.

L'AUTOESTIMA és el concepte que cada persona (nen, adolescent, adult) té de si mateixa.La majoria de persones sanes s'estimen a elles mateixes, és a dir, tenen una autoestima saludable i positiva, i a més creuen tenir major autoestima de la mitjana. Una autoestima deficient és indesitjable, però també ho és una autoestima massa elevada, que pot induir al narcisisme, abús de poder, violència, tirania, etc. Es tracta d'un tret de la personalitat modificable segons les pròpies vivències, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen a la persona, els èxits aconseguits, els missatges rebuts i altres factors. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva.

Durant l'adolescència és comença a fer gran la necessitat de sentir-se acceptat i part d'un grup. En totes aquestes qüestions, l'autoestima juga un paper molt important ja que la valoració que un té de si mateix serà molt important per determinar la valoració que tindran els altres cap a nosaltres mateixos.També és un període molt crític en el qual les relacions amb les altres persones poden produir un efecte molt significatiu sobre la persona.Sovint, problemes simples i típics de l'adolescència podrien afectar molt a algunes persones a causa de que veuen truncada la seva necessitat de sentir-se acceptats i valorats pels altres.

Indicis positius d'autoestima(Adaptats de D.E. Hamachek, Encounters with the Self, Rinehart, Nova York, 1971).

• Creu amb fermesa en certs valors i principis, i està disposada a defensar-los encara  que hi trobi oposició. A més, se sent prou segura de si mateixa com per modificar-los si l'experiència li demostra que estava equivocada.

• És capaç d'obrar segons cregui més encertat, confiant en el seu propi criteri, i sense sentir-se culpable quan als altres no els hi sembli bé el seu procedir.

• No perd el temps preocupant-se en excés pel seu passat ni pel que li pugui ocórrer en el futur. Aprèn del passat i projecta per al futur, però viu amb intensitat el present.

• Confia plenament en la seva capacitat per resoldre els seus propis problemes, sense deixar-se acovardir fàcilment per fracassos i dificultats. I, quan realment ho necessita, està disposada a demanar l'ajuda d'altres.

• Com a persona, es considera i sent igual que qualsevol altre; ni inferior ni superior; senzillament, igual en dignitat; i reconeix diferències en talents específics, prestigi professional o posició econòmica.

• Dóna per fet que és interessant i valuosa per a altres persones, almenys per a aquells amb els quals manté amistat.

• No es deixa manipular, tot i que està disposada a col·laborar si li sembla apropiat i convenient.

• Reconeix i accepta en sí mateixa diferents sentiments i pulsions, tant positius com negatius, i està disposada a compartit-los amb a una altra persona, si li sembla que val la pena i així ho desitja.

• És capaç de gaudir amb una gran varietat d'activitats.

• És sensible als sentiments i necessitats dels altres; respecta les normes sensates de convivència generalment acceptades, i entén que no té dret -ni ho desitja- a divertir-se a costa d'altres.

Indicis negatius d'autoestima(Adaptats de J. Gill, Indispensable Self-Esteem, a Human Development, vol. 1, 1980).

• Autocrítica rigorista, tendent a crear un estat habitual d'insatisfacció amb si mateixa.

• Hipersensibilitat a la crítica, que la fa sentir-se fàcilment atacada i a experimentar ressentiments pertinaços contra els seus crítics.

• Indecisió crònica, no tant per falta d'informació, sinó per una por exagerada a equivocar-se.

• Desig excessiu de complaure: no s'atreveix a dir «no», per temor a desagradar i perdre la benevolència del peticionari.

• Perfeccionisme, o autoexigència de fer-ho tot «perfectament», sense un sol error, gairebé tot el que intenta; la qual cosa pot portar-la a sentir-se molt malament quan les coses no surten amb la perfecció exigida.

• Culpabilitat neuròtica: es condemna per conductes que no sempre són objectivament dolentes, exagera la magnitud dels seus errors i delictes i / o els lamenta indefinidament, sense arribar a perdonar-se per complet

• Hostilitat flotant, irritabilitat a flor de pell, sempre a punt d'esclatar encara per coses de poca importància; pròpia del supercrític a qui tot li afecta negativament, tot li desagrada, tot li decep, res el satisfà.

• Tendències defensives, un negatiu generalitzat (tot ho veu negre: la seva vida, el seu futur i, sobretot, la seva si mateix) i una inapetència generalitzada del goig de viure i de la vida mateixa.